Productes autòctons elaborats de la manera tradicional. Una forma de fer agrícola i ramadera que afortunadament no s’havia perdut i que ara està
vivint un ressorgiment de la mà de productors familiars en la majoria dels casos. Han estat iniciatives privades que han proliferat en els darrers anys i d’altres de mixtes com és el cas de la carn de qualitat controlada. Una producció que es fa a títol individual, ja que són ramaders que són titulars d’explotacions privades, però de la qual tota la coordinació i venda es fa mitjançant una societat pública, Ramaders d’Andorra, SA, en la qual participa l’administració com a sòcia majoritària. També hi ha iniciatives privades col·lectives, com és el cas de la cooperativa Sabors i Aromes d’Andorra, que comercialitza des de fa un any trumfes autòctones i en breu infusions fetes amb plantes aromàtiques i medicinals.
Unes iniciatives que des del departament d’Agricultura aplaudeixen i a les quals donen suport.
“Qualsevol projecte que pretengui posar en el mercat un producte local d’origen agrícola, evidentment rep tot el suport necessari per part del departament”, assenyala el director d’Agricultura, Landry Riba, que recorda que “afortunadament” no fa tants anys que Andorra va deixar de ser una societat eminentment agrícola i que encara es manté “la forma tradicional de treballar el camp”.
Landry explica que en el context de crisi econòmica general “és especialment important que el mercat retrobi les produccions locals”, i adverteix que les explotacions agràries “necessiten diversificar-se [està parlant del tabac tot i que no es refereix a aquest producte directament] per avançar-se una mica als possibles canvis que hi pugui haver en el sector”. D’aquesta manera, convida agricultors i ramaders del país a apostar per noves iniciatives, “perquè com més diversitat, més opcions tindran d’incrementar l’activitat”.
Una diversificació de la producció que ha estat darrere de la majoria d’iniciatives que han pres els agricultors els darrers anys. Així ho indica el gerent de la cooperativa Sabors i Aromes d’Andorra, Roger Fité, que recorda que al Principat “ens hem focalitzat en el monocultiu del tabac des de fa molts anys. No perquè fos bo per a la salut, sinó perquè era bo econòmicament. Era un gran motor econòmic no tan sols quant a l’agricultura per tenir els camps ocupats, sinó també perquè era un motor econòmic per mantindre famílies perquè tenia un valor afegit molt important”.
Un valor afegit que ara, quan s’observa una crisi en la producció de tabac, que “té un pes tant social com econòmic molt important”, no servirà per compensar el que es guanyava amb aquest monocultiu, però sí per complementar els ingressos de les famílies que s’hi dediquen. Fité convida agricultors i ramaders a tornar a les arrels, a deixar de banda el monocultiu del tabac i a introduir els cultius tradicionals com els cereals i les trumfes. “La crisi del tabac és la nostra crisi del totxo i hem de buscar alternatives. Així podrem donar una imatge diferent d’Andorra, lluny del cartró de tabac i l’ampolla de whisky. Ara es podran dur unes infusions o una botella de vi, nectum, mel o el que sigui”, explica.
Un missatge que ja ha quallat entre molts productors del país. És el cas de Naturalis, “una petita empresa familiar”, que des de Casa Borró de
Canillo comercialitza mel, plantes aromàtiques i medicinals per fer infusions i licors de gerds i ginebrons. Segons explica Rosa Mari Mandicó, fa uns anys va sorgir la idea a la família de recuperar maneres de fer tradicionals. Tot va començar amb una prova, veure si a la casa pairal, a 1.900 metres d’altura, podrien sobreviure abelles i que produïssin mel. “
La sorpresa va ser veure que tan amunt podrien sobreviure abelles i que feien una mel molt bona”, explica Mandicó, que treballa en aquesta petita producció familiar amb el seu marit i el seu fill. Veient el bons resultats, el següent pas va ser fer mel a una altura més baixa, a 1.400 metres a
Encamp, i recuperar les plantes medicinals i aromàtiques com el timonet, l’hisop i la menta, per preparar infusions. I el darrer pas, fer licors amb gerds, collits a Canillo i al Forn, i amb ginebrons. A l’hora de comercialitzar, de moment, “no es pensa a sortir del mercat local, ja que les produccions són molt petites”.
Exportar és una possibilitat que encara es veu molt lluny en la nova aventura dels agricultors i ramaders del país. Fins i tot en el cas dels que estan en millor posició de sortida, els productors de la carn de vedella de qualitat que ja compten amb el reconeixement de la Unió Europea com a indicació geogràfica protegida. “Exportar la carn de qualitat podria ser una sortida en cas de problemes, però no es planteja en el moment que la carn d’Andorra està ocupant un 14% del mercat local”, assenyala el director d’Agricultura.
Landry Riba explica que si els ramaders són capaços de vendre íntegrament el que cada setmana passa per l’escorxador al mercat nacional, “no té gaire sentit anar a vendre-ho a fora”, i recorda que és especialment important que quan un producte és limitat i estacional com és el cas de la carn (a l ’estiu no n’hi ha), que pugui arribar directament als consumidors locals, i també als turistes.
En aquest sentit, Riba considera que el més important és publicitar la carn andorrana i que el missatge giri en el sentit que “si es vol menjar aquest producte, el que s’ha de fer és venir a buscar-lo aquí”.
Potser per la carn no és necessari, però sí que estarien disposats a emprendre l’aventura de l’exportació altres productors com els de trumfes, embotits del país i fins i tot els “mestres cervesers”. Roger Fité creu que és una oportunitat per donar sortida a un producte, les trumfes, que de moment no en té prou amb el mercat intern, “malgrat que hem tingut una gran rebuda per part del consumidor”. El problema per sortir, a més de les traves sanitàries en no formar part de la Unió Europea, és que ara per ara no compensa econòmicament l’exportació, perquè “el cost del producte pot triplicar-se repercutint en el preu de venda”.
Des d’Escaubells Xarcuteria, una empresa familiar que va arrencar amb una carnisseria als anys cinquanta i que anys després es va ampliar amb més carn fins arribar a elaborar productes de xarcuteria amb receptes tradicionals, també lamenten que els tràmits duaners els compliquin sortir a l’estranger. “Ens agradaria estar a llocs concrets de Barcelona”, explica el propietari, Antoni Santacreu, però “fins que no es resolguin les traves que tenen els productes manufacturats no és rendible econòmicament”. Santacreu es refereix que, de moment, s’ha de portar el producte a Barcelona per obtenir el certificat sanitari, tornar-lo al país i després exportar-lo.
N’hi ha alguns que ja han posat el peu més enllà de la frontera. És el cas de Cerveses Alpha, que des d’
Ordino es pot trobar en algunes cerveseries de Barcelona, Girona i Sabadell. “No és significatiu”, assenyala un dels propietaris, Antoni Medina, ja que “som un producte que encara que té poc alcohol ha de passar unes inspeccions sanitàries, ha de tenir un registre, i tot això és una trava per poder fer una bona exportació”.
Unes traves que es volen eliminar des de Govern. Landry Riba recorda que Andorra té signat un acord duaner amb la UE des del 1991 amb una sèrie de capítols amb reconeixement recíproc. Però els capítols que integren la majoria de productes agrícoles estan fora de l’acord duaner. “En molts productes hi ha un tracte de país tercer pur i dur i això suposa unes càrregues duaneres importants”, indica el director d’Agricultura. Però recorda que des de la duana andorrana ja es pot certificar l’origen preferent andorrà d’aquest tipus de productes que els lliura dels aranzels comunitaris, però no dels impostos indirectes de cada país. I en breu, assenyala, amb l’aprovació de la llei de salut animal i seguretat alimentària, ja no caldrà passar per un punt d’inspecció fronterer estranger.
Tot i això, Riba insisteix a convidar els productors a centrar-se en el mercat del país. “Estem parlant de productes de proximitat, el famós quilòmetre zero, si el desplacem perdem part del potencial.”
